A cau d’orella (ssshhhttt…) BONES PARAULES-1
Publicado el 27, Febrero, 2012, por marc, en A cau d'orella.
El bon amic i enyorat Atanasio Abellán –Pérez…- em sorprengué un bon dia amb allò de “La cosa, Marcos, es que hablen de uno aunque sea bien…” Lògicament vaig intentar corregir-lo: “querrás decir, Atanasio, aunque sea mal…” “No, no, aunque sea bien…” insistia ell. Bé, fou a Albocàsser on ens trobàrem i férem amistat: ell era el secretari del jutjat d’instrucció i la relació venia perquè, sent jo mestre m’hostatjava a la “Fonda de Fèlix” –ell era a l’Hostal, que tenia fama de què es menjava més bé-, amb el jutge, el seu cap, José Maria Fernández Serrano i, en vindre a buscar-lo o trobar-me a mi amb ell, ens férem també amics. Eren els anys seixantes i el castellà –of course!- la llengua habitual i amb més motiu, entre els funcionaris: jo ni m’havia pogut canviar el nom encara.
Més tard, de València estant, vaig fer per localitzar-lo, cosa que no em fou difícil, perquè sabia –o sospitava- que feia de secretari de govern de l’Audiència Territorial, càrrec que sembla havia ostentat ja son pare. I, efectivament, un dia em vaig atansar a l’Audiència i el vaig trobar: crec que s’alegrà també i, en preguntar-nos mútuament com ens anava, jo l’assabentaria de la meua nova funció inspectora i ell em deia “…pues jo trasteando por aquí..” Lamentablement, al poc de temps, vaig saber que havia faltat.
En ve al cap el bo d’Atanasio i les seues paraules, per l’encontre fortuït i internauta que he tingut amb algú, arran d’obrir un dels nombrosos correus que t’arriben cada dia. Fou el què va tot seguit amb la típica invitació a connectar-se per internet i que anà així:
—– Original Message —–
From: Salva Pérez
To: marc adell
Sent: Tuesday, October 25, 2011 1:34 PM
Subject: Invitation to connect on LinkedIn
From Salva Pérez
Professor de Secundària at Conselleria d’Educació Generalitat Valenciana
Valencia Area, Spain
I’d like to add you to my professional network on LinkedIn.
- Salva
Confirm that you know Salva
Així que vaig contestar al requeriment, amb una resposta més o menys convencional, però tampoc freda:
From: marc.adell@uv.es
To: joanot_martorell@hotmail.com
Subject: Re: Invitation to connect on LinkedIn
Date: Tue, 25 Oct 2011 13:50:27 +0200
Em preguntava, Salva, per què vols afegir, al teu “Linkedin”, a un jubilat, antic inspector d’Educació, és cert, i encara preocupat de com van les coses al sistema educatiu i al moment sociopolític i econòmic -i (in)moral- que vivim. Ens coneixem?
Dr. Marc Antoni Adell i Cueva-Prof. sènior-UVEG.
ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP.
Facultat de Psicologia, 4ª planta. Dep. de Ps. Social. Tel. 96.386.45.65
Avgda. Blasco Ibàñez, 21. 46010. VALÈNCIA.
—————
Que fou, immediatament, contestada per l’ “interfecte”:
Marc, efectivament ens coneixem. Jo he sigut un professor a Picassent que vaig coincidir quan tu vares ser inspector. Vaig rebre una visita teua que encara recorde, i ja que treus el tema, mai vaig tindre ocasió d’agrair-te el teu treball. Recorde haver llegit un article de Fernando Fernán Gómez on es queixava que a Espanya sols s’enviaven cartes de queixa, i mai d’agraïment. Des que ho vaig llegir em vaig prometre ser l’excepció, i per això volia des de la meua situació (actual professor de l’escola pública, i víctima de les noves maneres de fer les coses del nostre govern valencià) aprofite aquest correu per saludar-te i agrair-te el teu treball, no tan sols com a treballador sota la teua inspecció, sinó també com a coneixedor de la teua tasca en defensa del sistema educatiu i de l’escola.
Recorde especialment una anècdota, en un curs que es va celebrar al centre de formació La Florida de Catarroja; ens havien obligat (així és l’escola privada) a assistir a una conferència d’un professor d’Euskadi, del qual no recorde el nom (posa’t en situació, professors de 23 hores setmanals, més n complementàries, cansats de la jornada, etc.). Tu li plantejares una pregunta en valencià, i per això algú (que no el professor basc) va dir que no ho entendria. Tu em dixares bocabadat (i admirat) quan li digueres que t’acollies al teu dret constitucional de parlar en valencià i, en tot cas, li traduiries, en acabar, allò que no haguera entès. D’aleshores que seguisc la teua trajectòria.
Tens la meua admiració al teu treball, que et reitere. I respecte de la pàgina Linkedin, m’hauràs de disculpar, ja que m’he apuntat a la xarxa, i ella automàticament ha enviat a tots els meus contactes la invitació.
Aprofite també per convidar-te a que visites el meu bloc, www.salvaperez.blogspot.com
Rep una forta abraçada.
————–
No cal dir que em va sorprendre agradablement –diríem allò de “a quién amarga un dulce? ”- perquè ja se sap que als jubilats se’ls fa poc de cas i vaig recordar, de seguida, les paraules d’Atanasio: “La cosa, Marcos, es que hablen de uno aunque sea bien…” I, ara, sabent amb qui parlava, ja vaig respondre de manera més personal i amb interès:
Ja ho he fet, amic, de visitar el teu “blog” i ara sí, en veure la teua foto m’ha vingut al cap la teua persona i és que la memòria visual funciona de vegades millor que altres memòries. A més veig que tens família, per la criatura que tens al braç, en una altra instantània que has penjat. I celebre haver-te retrobat, perquè quan u passa a la condició de jubilat sembla que s’ha acabat quasi tot, especialment la preocupació pel que u féu de “jove”.
Així que m’alegra saber que no és del tot així. I per si és del teu interès, jo també tinc “blog”: el que m’obriren els de Levante i un a Google. Al primer vaig penjant alguna cosa d’actualitat i a l’altre materials dels meus “hobbies”. Si tens gust en visitar-los:
http://blogs.levante-emv.com/en-marc/
http://marc-msblogdenmarc.blogspot.com/
Una salutació.
Marc
________________________________________
I, novament, Rafa em contestà i encara afegia algun altre record, que jo confessaria haver-se’m esborrat de la memòria:
—– Original Message —–
From: Joanot Martorell
To: marc adell
Sent: Thursday, October 27, 2011 5:59 PM
Subject: Una anècdota de fa anys
Amic Marc, he recordat una altra anècdota sobre el que vaig aprendre del teu treball, i que m’impactà aleshores. És una anècdota que utilitze sovint a les meues classes per a explicar als xics i les xiques com és d’important el tema del material.
El fet és que jo treballava a eixa escola de Picassent privada. Tu vingueres un dia i decidires visitar les classes per vore el nostre treball. No t’he de dir com de nerviós estava jo, vaja (és una cosa que supose que no sabràs, però a les escoles com la meua els professors patim mil pressions per part de la directiva, dels pares i dels mateixos xiquets, fins i tot en el cas que l’escola se’n diga cooperativa de professors) per la visita de l’inspector.
Entrares a la meua classe. Estava explicant un tema sobre la comunicació humana i la suposada comunicació animal i les seues diferències. Tu estaves com qui passava i no feia cas, però estaves pendent de tot el que hi havia a l’aula. Aleshores, i ací va l’anècdota, et fixares que un alumne no tenia el llibre damunt de la taula. Feres parar la classe i preguntares què passava amb això. Ens feres notar a tots, i a mi el primer, que un alumne ha de tindre el seu material a taula com a primer pas, i que el professor ho ha de tindre en compte. Jo no recorde com em vaig eixir del pas, però des d’aleshores sempre vigile que els alumnes li donen importància a les seues condicions de treball i al seu material.
Com et vaig dir en l’altra carta, sempre lamente que la vida no ens dóna ocasió de ser agraïts amb les coses que hem aprés o amb les persones que ens les han ensenyat. Per això com que tinc aquesta oportunitat, vull donar-te novament les gràcies per tot el que durant anys ens has fet aprendre (tot i que de vegades no ho hem pogut valorar fins passat el temps)
Rep una forta abraçada.
Salva Pérez
——-
I així prolongàrem l’intercanvi:
From: marc.adell@uv.es
To: joanot_martorell@hotmail.com
Subject: Re: Una anècdota de fa anys
Date: Fri, 28 Oct 2011 14:03:00 +0200
Noves gràcies, Salva, pel bon record, encara que em deixes un pèl preocupat, amb això de què vaig parar la classe i vaig demanar-te explicacions perquè aquell xicon no tenia llibre…Més bé em considerava, a mi mateix, com a discret i, tot i detectar possibles situacions anòmales, les comentava, discretament, amb els profes o la direcció, a part. En fi, que sembla que els altres no el veuen a u, com u mateix es veu…
Fora d’això un plaer haver-te retrobat i em ve molt bé el teu correu d’ara, per demanar-te permís per incloure el text dels e.mails que m’has adreçat, a les meues memòries. I és què, com a bon jubilat, estic escrivint-les: les he titulades “Fer de mestre” i he dedicat un capítol al “dies trobats”, on vaig relatant anècdotes com el fet d’haver-te retrobat desprès de tants anys, o visites i encontres que he tingut, últimament.
Estic pendent, Salva, de la teua autorització.
Una abraçada, també.
Marc
——–
I Rafa, ara, autoritzant-me a “intertextualitzar” la seua intimitat i afegir-la a les meues memòries:
Amic Marc, naturalment que tens la meua autorització. Tingues ben clar que jo tinc un record molt entranyable dels teus consells, i tingues per segur que si no hagueres parat la classe (bé, pròpiament no la parares, perquè en eixe moment jo no estava explicant, sinó que havia posat activitats) possiblement no m’haguera aplegat tant el ten ensenyament. Un amic meu (José Manuel Mora Fandos) diu que als països anglosaxons diuen una expressió com “aprendre sentint”, és a dir, que els aprenentatges que queden van associats amb sentiments. Segurament si m’hagueres fet la indicació fora de l’aula segurament no l’hauria entès tan bé com ho vaig fer en el moment, amb el sentiment de comprovar com un alumne podia veure minvades les possibilitats d’aprenentatge perquè el professor no haguera atès a què li faltava el material.
Em complau també, molt, veure com continues treballant i estàs preparant les teues memòries, que t’assegure que molts rebrem amb interès perquè segur que hi haurà grans ensenyaments per als que ens dediquem a la tasca docent, i els que vindran.
Una forta abraçada, Marc.
——
No és tot, però, perquè en fer arribar a alguns contactes que els d’El Punt no havien tancat l’aixeta a les meues col•laboracions al “Brollador”…
Sent: Thursday, November 03, 2011 1:52 PM
Subject: més crèdit d’EL PUNT
Els d’EL PUNT sembla que em renoven el “crèdit” -no l’hipotecari, l’altre- i tornem a ser-hi, amb l’actualitat al coll:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/469616-per-laica-mes-que-no-per-publica.html
Una salutació.
Marc Ant. Adell
——–
…em vaig trobar, entre les respostes rebudes, la de Pepe Minguet, un funcionari de la Direcció Territorial –de quan jo estava en actiu a la Inspecció Educativa- i que portava la cosa informàtica i ens treia –especialment als maldestres com jo- de les dificultats informàtiques amb què ens trobàvem:
—– Original Message —–
From: Jose Minguet
To: marc adell
Sent: Thursday, November 03, 2011 5:59 PM
Subject: Re: Fw: més crèdit d’EL PUNT
Doncs, com sempre, és un plaer llegir-te. Observe que, malgrat haver-te jubilat d’alguna de les teues facetes, segueixes molt actiu a nivell intel•lectual. I me n’alegre.
Sembla que la nostra societat està deixant-se arrabassar, “impasible el ademán”, conquistes socials i econòmiques per les quals els nostres pares i els nostres avis es van deixar la pell. I el pitjor del cas és que una gran majoria sembla convençuda que no n’hi ha un altra eixida possible. Encara sort que el dia 20 “van a ganar los buenos”… (Aznar dixit).
Crec que articles com els teus, que tracten de posar una mica de seny en tot aquest desgavell, són ara més necessàries que mai.
¡Enhorabona!
Pepe
——-
No cal dir que em donà –ara Pepe Minguet- una gran alegria i no només pel simple fet del (bon) record, sinó per la seua “militància” –si més no cívica- que en el en context oficial de la nostra relació anterior pot ser no havia tingut ocasió de produir-se. I vaig contestar-li, tot seguit, clar:
M’HA ENCANTAT, PEPE, REBRE LA TEUA EXTENSA MISSIVA I SABER DE TU. PER CERT COM TENS A LA FAMÍLIA I LA CRIATURA QUE JA NO DEU ESTAR EN INFANTIL, CLAR.
BÉ, ALGUNS JUBILATS ENCARA INCORDIEM, NI QUE SIGA PER FER-VOS COSTAT, ALS QUE ESTEU EN ACTIU I SOU COM “DÉU MANA” -ARA RAJOY DIXIT-, ENCARA QUE UN PÈL AGNÒSTICS.
UNA SALUTACIÓ BLOGUERA:
http://blogs.levante-emv.com/en-marc/
MARC
—
I així acaba la 1ª part d’ A cau d’orella (ssshhhttt…) que encara té continuació, perquè es produïren més contactes més o menys inesperats i gratificants, en els dies successius… Vegeu-ho.
Deja tu comentario
Los comentarios se publican automáticamente, pero serán eliminados los que sean ofensivos o vulneren la ley.