A cau d’orella (ssshhhttt…) MÉS CLIMENT

Publicado el 24, Enero, 2011, por marc, en A cau d'orella.

De l’il•lustrat Josep Climent i Avinent ja n’havíem tingut notícia, en haver “penjat” un “a cau d’orella…” anterior, on es recollia la defensa d’una tesi doctoral sobre el nostre personatge. Ara, però, s’ha escaigut un nou esdeveniment: una conferència sobre Climent…a sa casa. És a dir a l’edifici de l’antiga Universitat de València, d’on ell fou catedràtic uns anys i pròcer i protector tota la seua vida.
Que qui és Climent?
Doncs heus ací un resum de la seua figura, al què afegirem algunes instantànies de l’acte en qüestió. Esteu a punt? Doncs va:

La personalitat polièdrica de Josep Climent

a) Com a universitari i home “de lletres” –en el sentit global de la cultura il•lustrada- dedicat, com ell mateix diu : “…a seguir la carrera de las oposiciones a cátedras en la Universidad de Valencia…”. (Climent a Clément. Barcelona, 28-I-1768. Vid. TORT, 4). Sense oblidar, però, que: “…Para nuestra Universidad no sólo son menos —importants— los socorros que doy para que unos estudien, otros se gradúen y muchos sigan la carrera de las oposiciones…” (Climent a R. Magi. València, 25-III-1766. Vid. TORT, 25).
b) Com a eclesiàstic, se significà per la seua proximitat al jansenisme: gran cultura històrica i bíblica, rigorisme moral, episcopalisme, pensament sinodal, democratització de l’església…
c) Com a europeista destacà en la seua relació amb l’església “cismàtica” d’Utrech, a favor de la qual intercedí davant del Papa i que li costà més d’un problema. Així mateix excel•lí en la correspondència amb clergues i bisbes francesos. Les “gazetes” de París i Londres, l’esmentaven sovint. I es mantenia perfectament informat dels moviments religiosos i culturals, així com de les publicacions de tota Europa.
d) Com a home públic s’implicà en els temes del seu temps: fundacions benèfiques i escolars, modernització de l’agricultura, la indústria i el comerç, mitjancer amb el poder polític i militar arran de l’avalot de quintes de Barcelona, impulsor de la humanització d’institucions com hospicis i presons…I tot i que fou respectuós amb el poder civil, hi mantingué algunes diferències importants i no s’afegí al corrent dels il•lustrats regalistes.
e) Com a erudit disposava d’una magnífica biblioteca privada -ja de València estant- i se significà com un lector impenitent. A Barcelona deixà formada, amb els fons de la diòcesi i dels jesuïtes –i dels seus propis- la primera biblioteca pública de la ciutat. Erudit i gran orador i, per tant, molt documentat com ho mostren els seus escrits, especialment les seues pastorals.
f) Com a personalitat del moment històric, mantingué una copiosa i interessantíssima correspondència, no només amb eclesiàstics il•lustres, sinó amb polítics de renom, com ara el Secretari de Gràcia i Justícia, Manuel de Roda i altres alts càrrecs de la cort, amb el mateix Carlos III, amb la comtessa de Montijo, amb el procurador general dels mercedaris a Roma, pare Mañes, amb Maians i altres il•lustrats…A més de amb corresponsals europeus, com ara el canonge d’Auxerre i bisbe proclamat de Versalles, Clément, amb l’arquebisbe de Lyon, amb Jeroni Espert de Perpinyà, amb Dupac de Bellegarde, entre altres. També s’adreçà al Papa en una llarga i valenta carta defensant els bisbes holandesos.
I sempre persona de gran humanitat, sensible i tendre amb els infants i els marginats, generós amb els que patien necessitat, ferm a l’hora de denunciar les injustícies, contundent per oposar-se a les arbitrarietats del poder, dialogant i atent a les opinions dels altres, però resolutiu a l’hora de prendre decisions.
En resum, un personatge històric de gran interès al seu moment i encara ara. O ara més que mai.

I ara les instantànies: