Carta oberta “MANOSTIJERAS”
Publicado el 16, Mayo, 2012, por marc, en Cartes obertes.
Diuen que la realitat supera a la ficció i tenen raó. Algú podia arribar a pensar que aquell personatge de la pel•lícula, amb mans de tisores, cobraria vida i es convertiria…en Mariano Rajoy? Pitjor encara: perquè el protagonista del film feia obres d’art en podar tanques de jardí, però el presidente està arrabassant les conquestes socials dels últims trenta anys, de manera maldestre i prepotent, sense cap rubor als incompliments sistemàtics al seu programa electoral(ista).
El seu servilisme amb els mercats i els bancs i la seua conducta de titella envers la Führer Merkel, corren parelles amb la petulància amb que tracta l’oposició política i el menyspreu que dedica als moviments socials reivindicatius.
Heus ací com passarà a la història, un tal i pretensiós polític: “Mariano manostijeras”.
Deja tu comentario
DES FEIXUCS (70)
Publicado el 15, Mayo, 2012, por marc, en Dies Feixucs.
Alguna cosa es mou en la pretesa “solidesa” –versió tardofranquista de la inquebrantable adhesión, recordeu? del PP, quan dues il•lustres dames –és a dir un parell de sergents de vares- “populars” l’emprenen contra el seu correligionari Fabra –el processat no, l’altre: el president de la Generalitat Valenciana, en substitució del cessat Camps- perquè la pura lògica i els comptes de Brussel•les aposten pel corredor mediterrani, mentre que l’electoralisme del PP defensa l’eix central, és a dir l’espanyol i –ni que siga sacrificant la seua València- es posiciona en contra del que passaria per Catalunya. Així la sra. Rudi, ara presidenta d’Aragó, que sembla té vot (?) a la comissió europea corresponent, ha votat en contra de què Europa financie el corredor ferroviari mediterrani, és a dir ha posat a Fabra –el processat no, l’altre: el president de la Generalitat Valenciana, en substitució del cessat Camps- en evidència. També l’altra indivídua –Cospedal- que, entre altres càrrecs (in)compatibles, ostenta el de presidenta de Castilla-la Mancha i el de secretària gral. del PP té posat el dit a l’ull de Fabra –el processat no, l’altre: el president de la Generalitat Valenciana, en substitució del cessat Camps-, en qüestionar la viabilitat del transvasament del Tajo al Segura. Bon senyal –les diferències internes-, ni que siga per anar minant l’absolutisme de què en fan ostentació.
I com no podia ser d’una altra manera, els qui amb tanta insistència i publicitat –els “populars”- defensaven la moralitat dels càrrecs públics, els nous estatuts del PP “valenciano” no posaran dificultats a què els “seus” imputats en causes judicials en marxa, puguen accedir a càrrecs de responsabilitat del partit i polítics. No sabem si perquè resulta difícil trobar un “popular” no processat en algun episodi de corrupció i altres negocis o perquè Fabra –ara l’imputat, no el president de la Generalitat Valenciana, en substitució del cessat Camps-, tot i estar a punt d’asseure’s al banc dels acusats, ni ha dimitit ni pensa fer-ho com a president del PP castellonenc i de l’empresa fantasmagòrica AEROCAS, que administra i financia l’Aeroport de Castelló. I clar, no hi ha al PP local ni al nacional –per més que Rajoy o la Cospedal inflen el pit- ningú que prove de posar “firmes” a Fabra –ara l’imputat, no el president de la Generalitat Valenciana, en substitució del cessat Camps-.
Per cert, on són les promeses electoral(istes) de Rajoy –una més- de suprimir alts càrrecs i personal de confiança, que Zapatero semblava haver inundat en les administracions on governava? Els media denuncien que de 863 nomenament discrecionals s’ha passat a 853: deu menys! Gran rebaixa. Però Don Mariano ha incrementat en un 46% els seus assessors en Presidència, la qual cosa demostra un parell d’evidències: que Rajoy és un mentider compulsiu, que va desdient-se, cada dia, de les seues afirmacions contundents del que NO faria i que el seu grau d’incompetència és tal, que necessita trobar-se envoltat d’un núvol d’experts que li pauten en cada moment què ha de dir i de fer…encara que de poc li val, perquè a la vista està de com es desacredita, cada vegada que obre la boca.
El qui no nota la crisi –ni li retallen els ingresos- és Calatrava: ara s’ha sabut –perquè la Generalitat Valenciana encara practica l’obscurantisme parlamentari- que el tal arquitecte cobrà 94 milions –que es diu prompte- pel disseny del projecte de la Ciutat de les Arts. I s’ha donat a conèixer gràcies a la pacient recerca del diputat d’Esquerra Unida, Ignacio Blanco, escorcollant la documentació contable i els pagaments d’aquella comanda. La voluminosa documentació inclou la xifra de més de 2.000 ordres de pagament, per diversos conceptes, habilidosament trossejats per no despertar alarmes i que sumen un total de 1.103 milions, el cost del “caprici” de Zaplana. I tot i que els assessors jurídics de l’arquitecte –se’ls pot permetre- ja han amenaçat de portar als tribunals als qui han gosat de desvetllar una tal informació, el cas és què la pròpia Sindicatura de Comptes –afí al PP, clar- ja havia denunciat l’obscurantisme dels contractes amb Calatrava que, a més, podia decidir unilateralment –com ho féu- modificacions d’obra, que comportava automàticament un encariment de la despesa. 23 nous col•legis podrien haver-se construït amb l’abultada nòmina de l’arquitecte estrella. Però ja se sap que la Generalitat Valenciana té altres objectius que no governar a favor dels ciutadans i del seu dret a rebre un serveis públics dignes.
Encara com el megalòman de Sarkozy –gran amic d’Aznar i Rajoy-, i pretès latin lower –caldrà estar a l’aguait de quan durarà amb la Bruni, ara que ja no es “monsieur le président”- ni que siga per la mínima, ha perdut i ara un socialista –suposat amic de Zapatero- serà el nou president de la República Francesa: horror! I per a més “inri”, François Holland, es tracta d’una persona normal, gens exhibicionista, discret encara que contundent…i contrari a les polítiques involucionistes i d’atacs socials a les classes treballadores i als immigrants, protagonitzades pel seu antecessor del bracet de la Merkel, que s’havien atribuït la condició de “salvadors” de la (seua) Europa, menystenint als organismes i institucions democràtiques de la UE. Clar que la teutona ja ha començat a congraciar-se amb Holland i a reconèixer que cal canviar de política i apostar pel creixement, mentre Rajoy -absolutament descol•locat- balbuceja algunes frases incoherents amb el seu botillós habitual i vol aparentar que secundarà les noves mesures, servil com es mostra amb els poderosos.
Tant de bo.
Deja tu comentario
Carta oberta PERVERSA CRISI
Publicado el 11, Mayo, 2012, por marc, en Cartes obertes.
La crisi econòmica que ens tenalla –fruit dels mercats depredadors i dels polítics titelles- està ensorrant no només l’incipient benestar material de la població, sinó la pau social i l’equilibri psicològic dels ciutadans. La dimensió individual es viu tràgicament i cada dia amb suïcidis de treballadors acomiadats i d’empresaris arruïnats, que els media s’encarreguen de divulgar; mentre que, sociològicament, se salda amb estadístiques esfereïdores que –segons la Fundació Pfizer- confirma que el 44% de la població apareix estressada i tensionada, a causa de la crisi.
Heus ací la perversitat d’una crisi que imposa unes mesures de tal manera inhumanes, que està condemnant a la ciutadania a un retrocés històric sense precedents. I amb la complicitat culpable d’una classe política desnortada.
Deja tu comentario
DES FEIXUCS (69)
Publicado el 11, Mayo, 2012, por marc, en Dies Feixucs.
En la segona edició de l’ “España va bien” d’Aznar, ara en versió “mariana”, ens assabentem –tot i que esforços per amagar-ho en fan, de segur- que només en dos mesos i recuperada (!) la “confiança” dels mercats i entitats financeres, en arribar Rajoy a la Moncloa, han fugit 31.000 milions d’euros que es diu prompte. I la banca estrangera redueix dràsticament les inversions en deute espanyol, malgrat els esforços per “aparentar” de don Mariano. I com que les comparances són odioses, fem-ne una per recordar que en la mateixa data de l’any anterior, quan encara governava el maldestre de Zapatero…no només no en varen fugir, sinó que en varen entrar 15.500 milions. La qual cosa desmunta, a les clares, la campanya de mentides permanents i obsessives dels “populars”, en desacreditar calumniosament al govern anterior, durant tota la legislatura…
Això tot i posar en safata a les empreses pròximes als populars, privatitzacions “atractives” com la sanitat, que ja fa temps la “lideressa” practica a l’artificial –però ben subvencionada- Comunidad de Madrid- i que Camps –d’ingrat record- i del bracet d’Aguirre implantà a la Comunitat Valenciana. Ara, però i amb l’excusa –de mal pagador- de la crisi, es torna a esgrimir com a inevitable la privatització d’un servei públic de primer ordre, com és la sanitat. El tàndem “valencià” Císcar i Rosado –vicepresident i conseller del ram- ho prediquen a tort i a dret i davant la forta contestació ciutadana, ha hagut de donar la cara, Fabra –no el processat per corrupte, l’altre el què fa de president de la Generalitat- i assegurar que es prestarà una idèntica atenció, amb els mateixos metges i serveis i que el què els vol privatitzar no és la prestació mèdica, sinó la no assistencial. La cosa, però, pinta malament –com tot el què contaminen els “populars”.
Mentrestant, fins i tot diaris com “El País” que semblava obrir-li les portes a Don Mariano, desprès de mesos d’haver-se mostrat ultracrític amb Zapatero, no té més remei que reconèixer el fracàs estrepitós del nou llogater de la Moncloa i sovintegen els titulars contundents contra la política del PP: “Seis millones de parados con el ajuste”; “Los peores síntomas del deterioro laboral”; “El ladrillo seguirá cayendo”; “La Generalitat piensa despedir a 5.000 funcionarios”; “Los analistas económicos prevén que se perderán un millón de puestos más entre 2012 i 2013”. Amén d’articles d’opinió contundents, com el de Josep Ramoneda quan assegura que “La derecha se radicaliza” o el propi rotatiu que publica en un suplement del “Domingo” un monogràfic dedicat a un Rajoy enfonsat, titulat “La depresión” on li dona la “puntilla” en assegurar que “La imagen del presidente no logra afianzarse” I afegeix que “El mismo Rajoy está sorprendido por la falta de apoyo a sus medidas en los mercados”, tot denunciant que “Los recortes impulsados por el gobierno no han calmado a losinversores extranjeros y abruman a los ciudadanos”. Ja li està bé a un presumptuós Rajoy, que es dedica a criticar a l’altre –Zapatero- tota la legislatura, donant-li la culpa dels mals que pateix el planeta, mofant-se dels seus intents desesperats de reflotar l’economia capitalista i ara ell, que tant se les donava, es mostra –i demostra- absolutament inepte i ridícul, portant-nos a la ruïna total. Pot ser ja comença a ser hora de fer com ell feia i demanar eleccions generals anticipades.
I ara en clau local, va bé constatar el “valencianismo” ben entès dels populars que, aprofitant la celebració ciutadana del 25 d’abril, data de la desfeta d’Almasa, que acabà amb els furs i l’autogovern de l’antic regne de València pel borbó, ignoren olímpicament la data i el seu simbolisme i fan un silenci sorollós, a les Corts Valencianes. Així la data que commemora el dia de les (perdudes)llibertats dels valencians ha passat amb més pena que glòria en la seu parlamentària local, que ha preferit retre un (fals)homenatge a la Constitució de 1812, que tampoc se la creuen, ni que siga per l’aconfessionalitat i laïcitat proclamada aleshores –i ara- i que el beato de Cotino, president, no respecta fent juraments amb el crucifix sobre la taula. Els “populars”, però, s’han hagut de sentir-se’n algunes de l’esquerra valenciana. I així els de Compromís que el tal acte – de (fals)homenatge a la Constitució de 1812- poc tenia a veure amb l’efemèride del 25 d’abril de 1707 i la poca sensibilitat del PP s’entén perquè ells –els “populars”- són els continuadors del règim polític instaurat pels borbons, fa ara 305 anys. El carrer, però, sí que s’ha fet ressò de l’esdeveniment i ha alertat de la data del 25 d’abril de 1707 com a l’inici de la nostra decadència, en una manifestació reivindicativa i massiva de la llengua i cultura pròpies i ara contra les mesures que Fabra –l’altre- està aplicant seguint al dictat les ordres de Rajoy.
Encara com els professionals de la sanitat pública adverteixen que seguiran atenent als sense papers, que el govern de Rajoy pretén foragitar del sistema. Ho fan per raons humanitàries, però també per arguments estrictament tècnics, doncs alerten que de no fer-ho pot haver un rebrot de malalties en fase de desaparició –com la tuberculosi- amb la qual cosa a més de l’indesitjable efecte social en la salut, el cost econòmic final serà més elevat. Heus ací com les mesures impresentables de la “nova” política del “catòlic” Rajoy rep no només la contestació generalitzada de la ciutadania, sinó la dels propis professionals que el posen en evidència.
Deja tu comentario
Carta oberta PASSAR FACTURA
Publicado el 9, Mayo, 2012, por marc, en Cartes obertes.
La corrupció generalitzada que assetja al PP, té en el cas “EMARSA” un nou episodi vergonyant a València, mentre els tribunals investiguen el finançament il•legal dels “populars” i el malbaratament de fons públics en la visita de Benet XVI.
Doncs bé, les corts “valencianes” han bloquejat l’assumpció de responsabilitats polítiques –que apunten directament a l’alcaldesa Rita Barberà- de l’estafa gegantina de la companyia d’aigües de València i s’han limitat a “tallar” alguns caps de nivells intermedis administratius i a autoritzar l’augment desproporcionat dels rebuts domèstics. Així una factura que, amb anterioritat, mereixia el tractament de “consum responsable” i una quota modesta, ara s’ha més que duplicat, pels “impostos” camuflats, en forma de liquidació del forat negre originat per la màfia “popular” local.
Per caure la cara de vergonya… als que ni la coneixen: els del PP.
Deja tu comentario
A cau d’orella (ssshhhttt…) BONES PARAULES-3
Publicado el 9, Mayo, 2012, por marc, en A cau d'orella.
Encara hi ha una 3ª part de les presents reflexions i testimonis, ara de les antípodes… Perquè degut als miracles –sense cometes, perquè ho reconec com un fet i no en sentit figurat- de la informàtica i la comunicació interplanetària m’arriba un bon dia un e.mail del següent tenor:
—– Original Message —–
From: Maria Elena Gigena
To: marc.adell@uv.es
Sent: Monday, February 27, 2012 8:29 PM
Subject: INTERES Estrategias para mejorar el Rendimiento Académico de los Adolescentes.
Buenas tardes, Dr. Marc, me encuentro cursando el Profesorado de educación para Nivel Secundario y Superior, y me resultó de particular interés su trabajo, estoy abordando mi humilde tesina que toma como tema central la relación entre el bajo rendimiento académico del nivel secundario y la formación de los profesores del nivel medio, quisiera saber si llegado el caso lo podría molestar con alguna consulta, desde ya le agradezco muchísimo. Saludos.
——
Un pèl perplex vaig rellegir el text, sens que em vinguera al cap ni la més remota referència de la tal Maria Elena Cigena, fora de què semblava havia llegit el meu llibre d’Estrategias… Però vaig contestar-li, clar:
From: marc.adell@uv.es
To: malena_078@hotmail.com
Subject: Re: INTERES Estrategias para mejorar el Rendimiento Académico de los Adolescentes
Date: Tue, 28 Feb 2012 13:13:41 +0100
Ninguna molestia, María Elena. Bien al contrario: me encantará atender vuestras consultas y quiero esperar que os sean de utilidad. Lo que no me decís es de donde escribís, aunque por la textura del escrito, no debe ser de muy cerca de aquí. ¿Me equivoco?
Un saludo cordial desde València.
Marc Ant. Adell
Dr. Marc Antoni Adell i Cueva-Prof. sènior-UVEG.
ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP.
Facultat de Psicologia, 4ª planta. Dep. de Ps. Social. Tel. 96.386.42.30
Avgda. Blasco Ibàñez, 21. 46010. VALÈNCIA.
——
I com diria aquell “ciertos son los toros”: l’e.mail em venia de l’altra part del planeta, ben bé de les antípodes, de l’Argentina!
—– Original Message —–
From: Maria Elena Gigena
To: marc.adell@uv.es
Sent: Tuesday, February 28, 2012 6:07 PM
Subject: RE: INTERES Estrategias para mejorar el Rendimiento Académico de los Adolescentes
Dr. Marc, me siento halagada con su respuesta, por tomarse el tiempo para contestar, efectivamente soy de Argentina, y estoy tratando de reunir elementos para encarar la tesina, le cuento que mi carrera de base es Contador Público Nacional y empecé el año pasado las pedagógicas para dar esta materia (y las habilitantes) en el Nivel Secundario y superior, por este motivo adolezco de muchos de los términos y me costó muchísimo encarar el pensamiento didáctico y pedagógico que se requiere. El tema en que me centré es la relación entre la formación de los profesores del nivel medio y el bajo rendimiento académico de los adolescentes. Le adjunto mi trabajo, lo que más me está costando es la definición de las variables y sus consiguientes indicadores, sobre todo esto último. Sin compromiso si me diera su opinión, me sería muy valioso. Saludos y nuevamente muchísimas gracias por contestar!
——
No cal dir que em vaig sentir molt afalagat, atès que ja començàvem a viure massa episodis d’ignorància, quan no de menysteniment, per la condició de “jubilat” d’u. I vaig contestar-li, molt amablement, desprès d’haver llegit detingudament la seua tesina i haver-li fet alguns suggeriments de fons i de forma:
From: marc.adell@uv.es
To: malena_078@hotmail.com
Subject: Re: INTERES Estrategias para mejorar el Rendimiento Académico de los Adolescentes
Date: Fri, 9 Mar 2012 12:43:05 +0100
Gracias a vos, Mª Elena. Así que correspondo a vuestra confianza, con la lectura detenida de vuestro proyecto de tesina, que devuelvo adjunto con algunas sugerencias que, en todo caso, habrán de validar vuestros directores.
Intuyo, por lo que me decís, que la vuestra es una situación parecida a los titulados españoles que, terminados sus estudios universitarios, han de seguir una formación postgrado de pedagogía y didácticas, si pretenden acceder a la docencia en enseñanzas secundarias.
Recibid mientras tanto una cordial salutación desde València.
Prof. Marc Ant. Adell
Dr. Marc Antoni Adell i Cueva-Prof. sènior-UVEG.
ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP.
Col•legi Major Universitari “LLvis Vives”. Despatx núm. 26. Tel. 96.386.42.30
Avgda. Blasco Ibàñez, 23. 46010. VALÈNCIA.
http://blogs.levante-emv.com/en-marc/
http://marc-msblogdenmarc.blogspot.com/
http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=301925
http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=169872
————-
I nova resposta agraïda de la meua “corresponsal”:
From: Maria Elena Gigena
To: marc.adell@uv.es
Sent: Sunday, March 11, 2012 9:17 PM
Subject: RE: INTERES Estrategias para mejorar el Rendimiento Académico de los Adolescentes
Dr. Marc, le agradezco muchísimo la revisión de mi humilde trabajo, la situación es como me decía muy similar a la de los titulados españoles, con este título podré acceder a la enseñanza secundaria, terciaria y universitaria en mi disciplina. Me pondré a trabajar sobre las sugerencias, y desde ya su conocimiento y experiencia me ayudaría muchísimo para abordar también la última parte de la tesina, que se constituye en el armado de capítulos y encuestas para relacionar ambas variables. Nuevamente muchas gracias, es un incentivo significativo tener su revisión como aporte. Saludos!
Maria Elena Gigena
———-
I novament vaig contestar-li:
GRACIAS A VOS, MARIA ELENA Y ME ALEGRA SABER QUE OS PUEDAN SER DE ALGUNA UTILIDAD MIS SUGERENCIAS A VUESTRO TRABAJO.
RESTO A VUESTRA DISPOSICIÓN Y A VUESTRAS NOTICIAS.
UN SALUDO DESDE VALÈNCIA.
PROF. MARC ANT. ADELL
Dr. Marc Antoni Adell i Cueva-Prof. sènior-UVEG.
ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP.
Facultat de Psicologia, 4ª planta. Dep. de Ps. Social. Tel. 96.386.45.65
Avgda. Blasco Ibàñez, 21. 46010. VALÈNCIA.
————-
Amb nova resposta d’agraïment:
—– Original Message —–
From: Maria Elena Gigena
To: marc.adell@uv.es
Sent: Monday, March 26, 2012 1:18 AM
Subject: RE: INTERES Estrategias para mejorar el Rendimiento Académico de los Adolescentes
Dr. Marc, he analizado en profundidad sus revisiones, que son impecables y muchas han coincidido con las que me efectuaron mis profesores de carrera, atento a las mismas (que me han sido de muchísima utilidad) procedí a redefinir el mismo, esta instancia de proyecto del Seminario lo he aprobado y solo falta la parte final del trabajo. Adjunto al presente mail, mi trabajo nuevamente revisionado, a fin de darle todos los avances que voy teniendo gracias a su colaboración y me mantengo en contacto con todas las novedades que vaya teniendo. Saludos cordiales!
——————
I encara l’ “avís de recepció” de part meua:
O.K,. MARIA ELENA. RECIBO CON GUSTO VUESTRAS NOTICIAS Y RECOJO EL NUEVO MATERIAL, PARA LEERLO DETENIDAMENTE.
UN SALUDO DESDE VALÈNCIA.
PROF. MARC ANT. ADELL
Dr. Marc Antoni Adell i Cueva-Prof. sènior-UVEG.
ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP.
Col•legi Major Universitari “LLvis Vives”. Despatx núm. 26. Tel. 96.386.42.30
Avgda. Blasco Ibàñez, 23. 46010. VALÈNCIA.
——
A l’espera de noves notícies, si en venen, del desenllaç del màster de Maria Elena Cigena…
I bé, com això no passa cada dia, crec que uns tals episodis es mereixen ser recordats i, sobre tot, agraïts…I en el meu cas, incorporat –amb tots els “honors”- a les meues “memòries”. No?
Deja tu comentario
Carta oberta GRAN NOTÍCIA
Publicado el 7, Mayo, 2012, por marc, en Cartes obertes.
Sis mil aurats menys! A bombo i platerets els media del PP –inclosa TVE- han proclamat els “bons” resultats (!?) de la política “popular”… que, tot i haver duplicat en pocs mesos el col•lectiu dels sense feina –dels 3 milions i escaig de Zapatero als quasi 6 milions de Rajoy-, ha aconseguit “reduir” l’atur, en la notable (!) xifra de sis mil llocs. Tot un èxit i tota una heroïcitat que la portantveu Santamaria –“deslliura’ns de tot mal, amén”- s’ha afanyat a atribuir-se.
La ciutadania comença a estar farta de tants despropòsits i d’una classe política tan vil.
Eleccions ja!
Deja tu comentario
DES FEIXUCS (68)
Publicado el 7, Mayo, 2012, por marc, en Dies Feixucs.
Ens estranya i no hi hauria per què: Acebes –el ministre d’Aznar inductor de l’autoria d’ETA, en les explosions d’Atocha-, continua cobrant 2.813 euros al mes, per haver estat diputat, a pesar d’estar “enxufat” en dues empreses de les que cobra un molt bon sou, clar: de Bankia –la nova marca de Rodrigo Rato- percep 163.000 euros a l’any i d’Iberdrola, com a conseller, podia arribar als 409.000 euros. Heus ací com la dreta política i catòlica espanyola “gratifica” als seus acòlits, amb assignacions econòmiques immorals pels serveis “prestats”. Hi ha -o no- motiu per a una indignació majúscula, en un país amb quasi sis milions d’aturats, però que manté triempleat a un tal incompetent? Això no és una pràctica de terrorisme d’estat? Encara passen poques coses, per als motius sobrats que es donen.
I la justícia d’aquest país, tant amatent en administrar-la en els grans temes de nivell –cas de Garzón i la (mala)memòria històrica-, ara va i multa a una anciana (!?) amb 20 euros (!) per haver-se encadenat a les portes d’una sucursal bancària d’Almeria: sa senyoria ha entès que una tal actitud cal tipificar-la com una falta de coaccions (!) –no sabem si a ell o al banc-. La tal senyora, havia estat desnonada de la seua casa a un barri de Níjar, hipotecada per la tal entitat bancària, que s’apressà a denunciar-la per encadenar-s’hi i fou desallotjada per la policia, que sembla –com el jutge- que no tenia res més que fer d’important i d’urgent, en garantir la seguretat dels ciutadans d’aquella ciutat, que ensanyar-se en una dona de 76 anys. Molt valents uns i altres.
Això sí, per a la Fòrmula1, sí que hi ha diners: el Consell de Fabra –el processat no, l’altre- ha destinat una partida de 34.8 milions d’euros, per a la compra de Valmor, l’empresa que gestiona l’ evento del Gran Premi de Fòrmula1. Així adquirirà la Generalitat Valenciana, la condició de “promotora” de la prova Quin honor! Això mentre Fabra –el processat no, l’altre- anuncia retallades brutals en educació i sanitat: d’ensenyament, a més de la reducció del sou dels mestres, restriccions massives de dotacions en personal i mitjans. De sanitat ja es parla descaradament de privatitzacions. Clar que no és mala herència la que Fabra –el processat no, l’altre- ha rebut de Zapatero…Vull dir de Camps, que ha malbaratat els recursos i el país dels valencians, en despeses milionàries i capricioses –la Copa de l’Amèrica, la vinguda del Papa, la Fórmula1…- i que ni tan sols ha pagat els vestits de la Gürtel, a més d’anar-se’n de rositas, en haver estat declarat “no culpable” (?) per un jurat “popular”, clar. És així com es posa al mapa (!) de la vergonya i la desídia a tot un País, sense que de moment els seus ciutadans no hagen escanyat als protagonistes de tal atemptat, ni tan sols a les urnes: llarga vida a la impunitat dels polítics del PP!
Això sí i per a compensar, Fabra –el processat no, l’altre- ara diu que es podria vendre el polèmic aeroport de Fabra –ara sí el processat-. Un aeroport tancat, amb conills que hi campen i voltors planejant, amb noves despeses per adequar les pistes a la normativa, una vigilància i manteniment milionaris i de Fabra –ara sí el processat- de president d’una empresa tapadora –pública, of course!- “Aerocas”. Unes instal•lacions inaugurades per dos personatges, fora ja de circulació política –Camps i Fabra, ara sí el processat- amb “bombo i platillo” en vespres electoral(iste)s i amb acusacions contra el govern central de Zapatero i que ara, en estar Rajoy al govern central, ningú s’atreveix a criticar, clar. El què no sabem és si a l’empresa adjudicatària de la gestió “externa” –així en diuen de privatitzar- li agradarà l’estàtua gegantina que el destarifat de Ripollés ha fet a Fabra –ara sí el processat-, encara que l’ “artista” defensa últimament que aquella efígie en ulleres de sol i cabuda no és Fabra –ara sí el processat-. Clar que sempre se li pot afegir una barba canosa i tenyir-li els cabells i el paregut a Rajoy serà perfecte.
Encara com el cap dels energúmens uniformats a València, ha resultat cessat. Això desprès que el seu ministre el defensara a capa i espasa al parlament, declarant sense vergonya que l’actuació brutal de la policia governativa fou “proporcionada” en agredir als estudiants i als ciutadans que protestaven pels retalls de Fabra –el processat no, l’altre- i que la consellera d’ensenyament –per a més inri amb el cognom de “Català”- s’esforça a defensar, com a mesures d’optimització (?!) dels recursos en educació. La realitat és que la tal funcionària a la incompetència manifesta en una tasca i càrrec que li ve gran i ignora del tot, uneix el cinisme en defensar el què es indefensable: la reducció del sistema educatiu valencià –públic, perquè amb al privat no s’atreveixen- a una escola –i universitat- per a pàries.
Deja tu comentario
Carta oberta DEFENSAR-NOS? DE QUÈ?
Publicado el 2, Mayo, 2012, por marc, en Cartes obertes.
En accedir a la Moncloa, el nou llogater Mariano Rajoy, ja havia anunciat que les despeses armamentístiques, eren sagrades i no es tocarien per a res, mentrestant es procedia a retallar de forma brutal serveis de poca importància (!) com educació o salut. I ara es “destapa” que el ministeri de defensa té comandes de 27.365 milions d’euros- heretades (!) del temps d’Aznar i per als pròxims tretze anys (?).
Ens pot explicar, però, el ministre Morenés -que fins ara ha estat fabricant d’armes- de què o de qui ens poden defensar uns sistemes armamentístics, que no resistirien l’atac d’un míssil nuclear ni que fora “amic”?
A què ve, doncs, una tal i milionària despesa inútil, en un moment de crisi econòmica brutal, com l’actual?
Deja tu comentario
DES FEIXUCS (67)
Publicado el 2, Mayo, 2012, por marc, en Dies Feixucs.
M’encanta el què li està passant al presumptuós de Rajoy, que es vantava d’arreglar-ho tot en arribar a la Moncloa. I no. Pensava que com els mercats són de dretes i ell també, congeniarien. I tampoc. Esperava que Europa es rendiria al seu encant i que l’amistat amb la Merkel el salvaria i Brussel•les no para de posar-li deures. I si en faltava alguna li nacionalitzen la filial de Repsol i ho fa un govern populista i dretà com el seu: el de l’Argentina. El més escandalós de tot, però, és com es dispara l’atur i aviat en seran el doble els parats, que quan ell s’exclamava contra Zapatero i el tractava de tot. Tant de bo la cosa li esclate a les mans i haja de ser substituït -com Berlusconi-, per un tècnic de prestigi que pose ordre al seguit de despropòsits que està generant la seua incompetència.
I mentrestant se’n “destapa” una de nova: el ministeri de defensa –de qui ens ha de “defensar”, per cert?- té comandes de 27.365 milions d’euros- heretades (!) del temps d’Aznar i per als pròxims tretze anys (?). I és que el del bigoti pensava mantindre’s al poder sine die, amb uns deliris de grandesa només comparables als de Napoleó, Mussolini o Hitler. Tampoc ara Rajoy -¬¬tant segur que es mostrava de poder arreglar-ho tot- no sap què fer, per no disparar el dèficit encara més, ja què en 2012 ha de preparar 2.370 milions, per saldar el deute armamentístic. La quantitat equival a 2.7 punts del PIB, quasi el triple de la retallada que els comunitats hauran de fer en despesa social -que ja se sap que són coses secundàries- i deu vegades més del què el govern pensa recaptar amnistiant als grans defraudadors Pot ser que l’assessore el ministre Morenés, que fins ara ha estat fabricant d’armes i ocupà el càrrec de secretari d’estat de defensa amb Aznar i que estigué en el secret de facilitar crèdits per als industrials de la mort a interès zero i a vint anys vista. Si els socialistes foren la meitat d’agressius que els “populars” muntarien un “cristo” amb el tema o l’haurien muntat fa anys, en fer-se càrrec del govern amb una tal herència del PP.
El que fa temps que no “ piula” és el “piquito de oro” de Gonzàlez Pons. Clar, decebut en no haver obtingut de Rajoy, un ministeri, com a premi als mèrits que feu, en “assotar” a Zapatero, durant tota la legislatura amb mil ocurrències, despropòsits i falses acusacions, ha emmudit a l’espera de millors temps. I és que Don Mariano ha estat un desagraït, certament, amb el bon paper que hauria fet aquell individu de camisa blanca i posar cregut, com a ministre d’exteriors –un segon Piqué, vaja-, o fins i tot de justícia atesa la seua condició de jurista i tot. I no. S’haurà d’esperar a la primera crisi de govern “popular”, que es produirà -i no trigarà massa- a la vista de les errades “de bulto”, les contradiccions permanents i la ineficàcia manifesta d’un gabinet que presideix, “de facto”, la filla del general Sàez de Santamaria.
Amb tot el carrer es mou i centenars de milers de ciutadans –la policia governativa del PP ho rebaixa a desenes- es manifesten per tota Espanya, contra les retallades en sanitat i educació -“inevitables” segons Rajoy, no com en armament que sí que són evitables-. Això ja en vespres de l’1 de maig i com a prolegomen de les successives mogudes dels pròxims dies, amb una xifra d’atur -5.7 milions- que si l’anunciava Zapatero se l’hagueren menjat viu: els de l’oposició d’aleshores –els “populars”-, els sindicats i els seus, ja que amb només 3 milions ja els posaven a caldo. El cas és que el tàndem Montoro-de Guindos estan lluint-se de paraula –amb contradiccions contínues- i de fet –amb retallades que Europa comença a qüestionar-: tot val, però, per afeblir l’estat social, democràtic i de dret i per vendre-se’l a les multinacionals i les instàncies financeres i bancàries. I a fe que ho estan aconseguint, doncs ja hem entrat oficialment en recessió i la nostra economia s’ha convertit en un “nyap”, gràcies a la “confiança” dels mercats, que Rajoy anunciava cofoi, quan ja les enquestes el donaven guanyador “absolut”.
Encara com hi ha algú –ni que siga el rei- que demana disculpes, perquè entre certs polítics això és tabú: mai de la vida. La policia governativa –a Madrid, Barcelona, València… per tot arreu- es comporta com una colla d’energúmens i genera un desordre públic sense precedents i el polític de torn –ara el ministre de l’interior, sr. Fernàndez- s’entesta en defensar –a les corts i als media- aquella brutal actuació, com a proporcionada (!) i adient (?) a la situació. La cosa, però, és tant evident que ha hagut de saldar-se amb la dimissió del cap dels uniformats a València, que tingué l’ocurrència de qualificar als manifestants d’ “enemigo”. Clar que el seu cessament s’ha “maquillat” amb l’aparença d’un ascens, per ocupar una plaça fantasma i del tot inútil, com a “agregat” d’Interior en alguna ambaixada. Costa de creure que ara que s’estan suprimint llocs de professors i metges, a tort i a dret, es creen o es mantinguen unes tals “ocupacions” a l’exterior: el ministre del ram –Margalló amb accent, mal que li pese- hauria d’explicar-ho, si pot. Clar que, amb el cessament del tal funcionari policial, ha salvat la pell la delegada del govern central –no fa massa consellera de Camps, es veu que n’hi ha d’ “intercanviables”- sra. Sànchez (i)responsable política de tot l’affaire.